Història
Batllia de Miravet
Vilalba va formar part del territori de la Batllia de Miravet que Ramon Berenguer IV cedí als Templers. Fou el comanador de Miravet, Bernat de Campanisa, qui atorga la carta de poblament de Vilalba l’any 1224 a quatre pobladors. A principis del segle XIV, en passar els béns de l'extingit Orde del Temple als hospitalers, l’any 1317, continuà sota el domini d'aquests en l'anomenada Castellania d'Amposta i depenia directament de la Comanda hospitalera d'Ascó.
La despoblació del segle XIV
La despoblació del segle XIV provocada per les epidèmies feu perdre la condició d'universitats o municipis autònoms. Al final del segle XV es va crear la Comanda de Vilalba. Segons l'historiador gandesà Anton Monner, el primer comanador fou Joan de Liany (1485) i el darrer, Gaspar Català (1787). Encara que la Comanda deixà de tenir vigència efectiva amb la desamortització, representà una època d'esplendor per a la població que es feu palès amb la construcció de la nova església al segle XVII.
La Guerra dels Segadors
En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes saquejaren la vila. Un cop acabada, el 1652, operaren, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685, alguns dels quals moriren lluitant contra les tropes del rei, i d'altres enforcats a la plaça pública.
Guerra de Successió
Durant la guerra de Successió, a l'hospital de la vila moriren molts soldats malferits, i al fossar de la Confraria de Nostra Senyora de Gràcia foren enterrats nombrosos morts d'un i l'altre bàndol. El 29 de gener de 1706, els castellans ocuparen la població, que no pogué ser recuperada per la Generalitat. Fins al 1759 hi hagué una tropa d'ocupació de 50 soldats.
Guerres Carlines
En les Guerres Carlines, la vila es fortificà; la població era favorable als carlins,
encara que un bon nombre de vilalbins lluitaren contra Cabrera als setges de
Gandesa.
Batalla de l'Ebre
Al llarg dels mesos de juliol-novembre de 1938, fou un dels punts on s'estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l'Ebre a l'indret conegut pels Quatre Camins, fet que comportà la destrucció d'una bona part de la vila. En aquest indret actualment hi ha erigit un monument commemoratiu.