Nucli històric de Vilalba dels Arcs

El nucli històric de Vilalba dels Arcs és delimitat pels carrers Roquetes, la vall del Molí, la vall de Sant Isidre i la vall de Sant Llorenç, que estan a tocar de les muralles. El nucli inicial correspon a la part ocupada per l’església vella i la plaça Major on hi havia el castell, creixent en la direcció del carrer Major, artèria principal de la vila. Resten molts vestigis d’època medieval. La major part dels edificis són de pedra amb cobertes de teula de poca inclinació. Els portals adovellats són abundants, així com els arcs, principalment a les plantes baixes dels habitatges. Molts d’aquests arcs, que formaven perxes sobre els carrers, van ser derruïts i només en queden un parell al poble.

Si bé antigament dos eren els punts on hi havia porxos a Vilalba del Arcs, actualment els del carrer Major, sobre els quals s’hi alçaven els habitatges, han desaparegut i tan sols es conserven els porxos de la Plaça de la Vila.

La casa Martell, situada a la plaça de la Vila núm. 7, és un habitatge construït després de la Guerra Civil en substitució de l’antiga casa enderrocada. Consta de tres façanes, i segueix en part el model de casal propi de la comarca durant els segles XVI-XVII. Respon a un model eclèctic amb els diferents pisos separats per cornises, combinant les finestres i els balcons de llinda amb arcuacions als eixos principals. Presenta un escut d’armes sobre la porta principal. Aquesta casa formaria part del castell-palau del comanador de Vilalba. Segons la tradició, des d’un balcó de la casa va predicar Sant Vicenç Ferrer. Havia estat propietat de la família Tarragó. El cognom Martell es va establir a Vilalba l’any 1750 procedent de Corbera d’Ebre.

Tres habitatges, les cases Domènech, la Senyora i el Tinent, al carrer Major núm. 9-13, s’han repartit el que havia estat un únic casal del segle XVI, del qual l’últim propietari fou Damià Orior, marquès de Tortosa. Ca la Senyora i cal Tinent són part de l’antiga casa on els pobles de la comanda fundada el 1449 portaven el delme. Consta de planta baixa, on alternen portals adovellats i de llinda, pis subratllat per una cornisa a la base de les finestres, que en molts sectors és trencada per donar pas a balcons més moderns, i golfes amb obertures seguides d’arc de mig punt. Té un bonic ràfec de lloses decorades, suprimit en el que ara és habitatge central. A l’interior es conserva un sistema longitudinal d’arcades. Al llarg de les guerres carlines els baixos de l’edifici servien de cavallerisses.

Vilalba dels Arcs, que havia format part dels dominis de la comanda templera de Miravet (el comanador Bernat de Campanisa atorgà la  carta de poblament de Vilalba el 1224), al extingir-se l’orde del Temple passà a dependre (1317) de la comanda hospitalera d’Ascó, dins l’anomenada Castellania d’Amposta.  Però a finals del segle XV es creà la comanda de Vilalba dels Arcs, moment al que podria correspondre la muralla que circumdava la vila, de la qual es conserven restes visibles: carrer de Sant Pere, carrer de Sant Llorenç, carrer d’Abaix, carrer del Vall (o fossat de l’antiga muralla).

També es conserven restes de la muralla a l’interior de les cases dels carrers perimetrals de Vilalba i al subsòl d’aquests o de les mateixes cases. D’entre les restes visibles (porta de la muralla a l’interior de la planta baixa de l’edifici del carrer de Sant Llorenç, núm. 15, torre de la muralla al carrer de Sant Pere núm.51, llenç de muralla aprofitada en una casa del final del carrer del Vall) destaca el Perxe del Bassot al final del carrer de Baix, una de les entrades a la ciutat. Situat al límit de la població, és format per dos arcs. L’exterior, d’arc rebaixat adovellat, actuava com a element de sosteniment; l’interior, de mig punt amb dovelles, funcionava com a porta. Es veuen els forats per col·locar la fusta d’assegurar les portes. A l’interior té el sostre amb bigues de fusta. El seu nom es deu al fet que existia un bassot exterior al recinte, davant d’ell, que servia per beure el bestiar.

L’Ajuntament és un edifici de carreu i buixardats entre mitgeres, amb planta baixa i dos pisos, amb tres obertures simètriques a cadascun. La planta baixa és centrada per la portalada d’arc de mig punt, amb una finestra d’arc rebaixat a cada banda, i porta de fusta amb decoració de motius vegetals i geomètrics. Al primer pis les tres obertures comparteixen un balcó seguit. Al segon pis hi ha tres finestres. Sobre el finestral central del primer pis hi ha esculpit l’escut de la vila i la data de 1889.

La Casa Coll, amb façana als carrers de l’Àngel i del Gall, consta de planta baixa amb dos nivells, planta noble i golfes. Posteriorment li fou afegit un cos que fa l’angle del carrer del Gall i el Major, amb galeria porxada i terrat.

L’origen de la casa pairal dels Coll és medieval com es posa de manifest en els nombrosos arcs interiors i exterior, finestres i fusteries. Amb les reformes posteriors van aparèixer els balcons. Hi destaca el portal amb grans dovelles i el treball de forja. Actualment, restaurada, acull un museu sobre el camí de Sant Jaume i forma part de la ruta jacobiana en la branca que s’inicia al Portal del Romeu de Tortosa, com ho indiquen  les petxines que trobem a la porta. Acull també una exposició permanent dedicada al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, i un arxiu i una biblioteca que es poden consultar.

També podem veure altres edificis notables gòtics i renaixentistes, com ca Tarragó al carrer Major, l’antiga ca Chiveli al carrer de Sant Antoni, i ca Granyena, ca Navarro, ca Silveri, ca la Geltrudis, ca Sanjuan, o ca Martí.

El nucli històric de Vilalba dels Arcs és delimitat pels carrers Roquetes, la vall del Molí, la vall de Sant Isidre i la vall de Sant Llorenç, que estan a tocar de les muralles. El nucli inicial correspon a la part ocupada per l’església vella i la plaça Major on hi havia el castell, creixent en la direcció del carrer Major, artèria principal de la vila. Resten molts vestigis d’època medieval. La major part dels edificis són de pedra amb cobertes de teula de poca inclinació. Els portals adovellats són abundants, així com els arcs, principalment a les plantes baixes dels habitatges. Molts d’aquests arcs, que formaven perxes sobre els carrers, van ser derruïts i només en queden un parell al poble.

Com arribar a Nucli històric de Vilalba dels Arcs?

Textos i fotografies extretes de festacatalunya.cat.