Vilalba dels Arcs, que havia format part dels dominis de la comanda templera de Miravet (el comanador Bernat de Campanisa atorgà la carta de poblament de Vilalba el 1224), al extingir-se l’orde del Temple passà a dependre (1317) de la comanda hospitalera d’Ascó, dins l’anomenada Castellania d’Amposta. Però a finals del segle XV es creà la comanda de Vilalba dels Arcs, moment al que podria correspondre la muralla que circumdava la vila, de la qual es conserven restes visibles: carrer de Sant Pere, carrer de Sant Llorenç, carrer d’Abaix, carrer del Vall (o fossat de l’antiga muralla).
També es conserven restes de la muralla a l’interior de les cases dels carrers perimetrals de Vilalba i al subsòl d’aquests o de les mateixes cases. D’entre les restes visibles (porta de la muralla a l’interior de la planta baixa de l’edifici del carrer de Sant Llorenç, núm. 15, torre de la muralla al carrer de Sant Pere núm.51, llenç de muralla aprofitada en una casa del final del carrer del Vall) destaca el Perxe del Bassot al final del carrer de Baix, una de les entrades a la ciutat. Situat al límit de la població, és format per dos arcs. L’exterior, d’arc rebaixat adovellat, actuava com a element de sosteniment; l’interior, de mig punt amb dovelles, funcionava com a porta. Es veuen els forats per col·locar la fusta d’assegurar les portes. A l’interior té el sostre amb bigues de fusta. El seu nom es deu al fet que existia un bassot exterior al recinte, davant d’ell, que servia per beure el bestiar.
L’origen de la casa pairal dels Coll és medieval com es posa de manifest en els nombrosos arcs interiors i exterior, finestres i fusteries. Amb les reformes posteriors van aparèixer els balcons. Hi destaca el portal amb grans dovelles i el treball de forja. Actualment, restaurada, acull un museu sobre el camí de Sant Jaume i forma part de la ruta jacobiana en la branca que s’inicia al Portal del Romeu de Tortosa, com ho indiquen les petxines que trobem a la porta. Acull també una exposició permanent dedicada al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, i un arxiu i una biblioteca que es poden consultar.
També podem veure altres edificis notables gòtics i renaixentistes, com ca Tarragó al carrer Major, l’antiga ca Chiveli al carrer de Sant Antoni, i ca Granyena, ca Navarro, ca Silveri, ca la Geltrudis, ca Sanjuan, o ca Martí.
Textos i fotografies extretes de festacatalunya.cat.
