Primer dissabte després de Pasqua. Com una tradició ancestral de centenars d’anys, els vilalbins i les vilalbines cada any el primer dissabte després de Pasqua celebren la Romeria a Santa Maria Magdalena de Berrús, seguint la tradició dels seus avantpassats amb cura, respecte i emoció.
Considerada la romeria més llarga de Catalunya, els veïns i veïnes de Vilalba caminen un total de 50 km (anada i tornada) fins a l’Ermita de Berrús. Situada actualment al capdamunt d’un turó a la vora de l’Ebre després de ser salvada de les aigües del Pantà de Riba-roja d’Ebre a la dècada de 1960. Els berrusers i berruseres caminen fins a l’indret, amb una espectacular i respectuosa processó amb lletanies i cants amb llatí heretats com el tresor més preuat. També s’hi porta el Sant Crist de Berrús que es custodia a l’Església Parroquial durant l’any. Durant la jornada “d’anar a Berrús”, els romeus preguen pels difunts de la pesta que arrasà el llogaret de Berrús i que són avantpassats seus, pels difunts més propers, demanen la pluja del cel o en donen les gràcies a Santa Magdalena i preguen per la “salut de cos i ànima”. És emotiu el cant dels Goigs a la Santa que es poden sentir fins a tres cops durant el dia i la catifa de ciris que es va formant als peus de la Santa, plens de desitjos i records. Tot envoltat d’un ambient festiu entre els veïns que passen el dia a l’ermita amb un so de campanes que no paren de ressonar durant la jornada. Com a moment culminant i espectacular de la jornada és la tornada al poble ja de nit, amb els cants i les campanes donant la benvinguda als berrusers i berruseres.
