El Centre d’Interpretaci\u00f3 \u00abSoldats a les Trinxeres\u00bb mostra les situacions i les emocions viscudes pels soldats al camp de batalla en la seua vida di\u00e0ria. \u00c9s per aquest motiu que l\u2019exposici\u00f3 est\u00e0 dividida en dos \u00e0rees generals: la del soldat i la de la persona.<\/p>\n
Podrem con\u00e8ixer com era el dia a dia i les activitats que es duien a terme en una trinxera del front de la Batalla de l\u2019Ebre.<\/p>\n
La transformaci\u00f3 de la guerra va convertir les trinxeres en les veritables protagonistes de l\u2019esdeveniment. A l\u2019interior d\u2019aquells estrets laberints milers d\u2019homes havien de conviure, obligats a adaptar aquell espai a les necessitats que se\u2019ls presentaven. Els temps de les grans batalles on es decidia el curs d\u2019un conflicte b\u00e8l\u00b7lic va donar pas a la guerra de trinxeres, als enfrontaments de desgast, en els quals les forces enfrontades desplegaven tot el seu potencial destructiu i la vict\u00f2ria estava reservada a aquell que tenia m\u00e9s recursos i una millor organitzaci\u00f3.<\/p>\n En aquesta nova forma de fer la guerra, les trinxeres van esdevenir l\u2019espai vivencial dels combatents. Entre les seves estructures laber\u00edntiques, els homes combatien, menjaven, dormien i, quan la din\u00e0mica de la guerra o permetia, provaven de continuar sent persones.<\/p>[\/et_pb_text][et_pb_gallery gallery_ids=\u00bb4359,4360,4347″ fullwidth=\u00bbon\u00bb _builder_version=\u00bb4.27.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb80%\u00bb module_alignment=\u00bbcenter\u00bb global_colors_info=\u00bb{}\u00bb][\/et_pb_gallery][et_pb_text _builder_version=\u00bb4.27.0″ background_size=\u00bbinitial\u00bb background_position=\u00bbtop_left\u00bb background_repeat=\u00bbrepeat\u00bb custom_margin=\u00bb||-10px|||\u00bb custom_padding=\u00bb||6px|||\u00bb hover_enabled=\u00bb0″ global_colors_info=\u00bb{}\u00bb sticky_enabled=\u00bb0″] Les activitats militars a les trinxeres podem resumir-les en els seg\u00fcents punts:<\/em><\/p>\n Fortificar:<\/strong><\/em> Malgrat comptar amb unitats dedicades a aquestes activitats \u2013 els batallons d\u2019obres i fortificacions, refor\u00e7ats amb els batallons de c\u00e0stig -, en moltes ocasions eren els soldats d\u2019unitats de combat els encarregats de construir les seves trinxeres. Per a la majoria d\u2019ells aquesta activitat era una maledicci\u00f3. Quan cessaven els combats, en comptes de descansar els feien treballar a pic i pala per fer les trinxeres m\u00e9s fondes, m\u00e9s parapets i m\u00e9s forts o construir refugis subterranis per protegir-se dels bombardejos. Defensar:<\/strong> Les posicions m\u00e9s fortificades s\u2019ubicaven als crestalls dels turons. Al vessant de l\u2019enemic s\u2019excavaven les trinxeres defensives, amb nius de metralladores per cobrir el front. Al vessant contrari s\u2019excavaven refugis per amagar-se dels intensos atacs d\u2019artilleria.<\/em><\/p>\n Quan comen\u00e7ava el foc, a la trinxera nom\u00e9s hi quedaven alguns vigies encarregats d\u2019avisar quan atacava la infanteria, per tal que els soldats retornessin als llocs de combat i rebutgessin els assaltants. Nom\u00e9s quan els supervivents no eren suficients per suportar l\u2019atac, es retiraven fins a la segona l\u00ednia per tal de refer-se i, complint ordres taxatives, contraatacar fins a recupera la posici\u00f3 perduda.<\/p>\n Vigilar:<\/strong> Els escoltes republicans temien especialment l\u2019habilitat dels moros, que, aprofitant la foscor, arribaven silenciosament fins als seus amagatalls i els tallaven el coll. Malgrat el perill, en ocasions l\u2019esgotament dels soldats era tan elevat, que s\u2019adormien al seu lloc de vigil\u00e0ncia, cosa que els podia costar la vida.<\/em><\/p>\n Atacar:<\/strong><\/em> Abans de l\u2019assalt, la posici\u00f3 enemiga es castigava durant llargues hores amb foc d\u2019artilleria, per destruir qualsevol estructura defensiva i anorrear-ne els ocupants. Acabat el bombardeig, les unitats d\u2019infanteria es llan\u00e7aven a l\u2019assalt, en terreny descobert.<\/em><\/p>\n Si els republicans havien tingut temps d\u2019arribar als refugis i havien resistit, els supervivents podien rebutjar l\u2019assalt amb foc de fusell i granades de m\u00e0. Si era aix\u00ed, els nacionals es retiraven i es tornava a programar un nou atac d\u2019artilleria. Cal\u00e7ar:<\/strong><\/em> De botes, n\u2019hi havia molt poques al front de l\u2019Ebre i, normalment, estaven reservades a les unitats d\u2019elit o a les forces de xoc, com les Brigades Internacional o les Banderes de la Legi\u00f3n.<\/em><\/p>\n Rentar-se:<\/strong><\/em> Per aix\u00f2, els m\u00e9s buscat per un soldat en arribar a la rereguarda era un lloc on poder rentar-se i llavar les vestidures. O millor, aconseguir fer un foc per escalfar aigua amb la qual escaldar la roba plena de par\u00e0sits. Els par\u00e0sits infestaven les trinxeres d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols. A totes hi havia rates i tots els homes alimentaven col\u00f2nies de xinxes, sovint acompanyades de polls i de puces. Sempre que un soldat tenia una mica de temps es dedicava a despollar les peces de l\u2019uniforme, sobretot a les costures, on els par\u00e0sits s\u2019acumulaven en major quantitat.<\/em><\/p>\n Martiritzats per la pic\u00f3, aprofitaven qualsevol moment per despullar-se i, pacientment, agafar aquelles bestioles i aixafar-se una rere l\u2019altra. Perqu\u00e8 a m\u00e9s de picar, duien la bact\u00e8ria de la febre quintana o \u201cde les trinxeres\u201d. L\u2019altre maldecap eren les rates, que semblava que vivien a la trinxera com si fos casa seva. No temien els homes i els disputaven els espais. Els soldats, a l\u2019hora de dormir, es tapaven fins i tot el cap amb la manta, perqu\u00e8 els rosegadors no els toquessin la cara. Malgrat aix\u00f2, els notaven c\u00f3rrer per damunt seu, fent-os pessigolles amb les cametes o provant de fer-se nius als cabells.<\/em><\/p>\n Jugar:<\/strong><\/em> Fumar:<\/strong><\/em> Els soldats preferien els encenedors de butxaca, perqu\u00e8 el vent no els apagava i feien poca flama. Fumar a la nit podia costar la vida, perqu\u00e8 la bresa del cigarret no es podia veure a gran dist\u00e0ncia, per\u00f2 s\u00ed que s\u2019albirava la flama de l\u2019encenedor. Quan no podien aconseguir picadura, els soldats es fumaven el que fos, comen\u00e7ant pels p\u00e0mpols secs de les vinyes o qualsevol altra fulla.<\/p>\n Beure:<\/strong><\/em> Els escassos pus que hi havia eren objectius b\u00e8l\u00b7lics i, quan en quedava un entre les dues l\u00ednies de foc, sovintejaven les treves per tal que, per torns, soldats carregats de cantimplores sortissin a buscar aquell b\u00e9 tan preuat. En cas contrari, calia confiar que arrib\u00e9s des de la rereguarda, si els combats ho permetien.<\/em><\/p>\n Els nacionals van tenir un abastiment d\u2019aigua millor que els republicans. Sols van patir problemes de set mentre es defensaven el primers dies; despr\u00e9s arribava aigua des de la rereguarda en camions cisterna. En molts casos, la manca d\u2019aigua es va substituir pel vi de la zona. Gaireb\u00e9 a totes les cases existien cellers \u2013 en un per\u00edode on la majoria dels pagesos encara elaboraven el via a cada \u2013 que van restar a disposici\u00f3 dels combatents un cop evacuada la poblaci\u00f3 civil.<\/em><\/p>\n Aix\u00ed doncs, per aquells que combatien a prop de nuclis urbans, era m\u00e9s f\u00e0cil obtenir vi que aigua. A m\u00e9s, ingerir-lo, al parer de molts veterans, estimulava l\u2019ardor guerrer a l\u2019hora d\u2019assaltar les posicions de l\u2019enemic.<\/p>\n Mercadejar:<\/strong><\/em> Els republicans lliuraven roba caqui, metxes de \u201cxisquero\u201d, espardenyes, jerseis, diaris, revistes i paper de fumar. Els nacionals, tabac, conyac, llunes de sardines o de melmelada, pl\u00e0tans i diaris.<\/em><\/p>\n Per fer possible l\u2019intercanvi s\u2019ideaven infinitat de sistemes, com deixar les coses en una pedra convinguda o llen\u00e7ar-les d\u2019una trinxera a l\u2019altra mitjan\u00e7ant fones i altres ginys similars. En ocasions el paquet aterrava entre les dues l\u00ednies, aleshores el receptor cridada: \u201cEi, que surto\u201d, i el deixaven anar i tornar sense disparar-li.<\/p>\n Menjar:<\/strong> A fi que no les destru\u00eds l\u2019enemic, les cuines solien estar allunyades de les trinxeres, on l\u2019\u00e0pat arribava fred i un sol cop al dia. Generalment el ranxo constava de llenties bullides amb un tros de cansalada o un rajol\u00ed d\u2019oli; nom\u00e9s de vegades se substitu\u00efen per arr\u00f2s, cigrons o mongetes negres. Completava aquella dieta amb llaunes de conserva, de sardines o be arn russa. Els nacionals, en canvi, pr\u00e0cticament no van patir gana duran tota la Guerra. El pa i el ranxo sempre van ser de bona qualitat. Am\u00e9s, el domini de l\u2019aviaci\u00f3 va permetre que les cuines s\u2019ubiquessin a prop dels front, assegurant el subministrament de, com a m\u00ednim, un plat calent al dia.<\/p>\n A part del ranxo, la intend\u00e8ncia franquista subministrava al seus soldats llaminadures, com xocolata i galetes, que completaven l\u2019alimentaci\u00f3 i ajudaven a mantenir la moral de combat i de vict\u00f2ria. Aix\u00f2 mateix, els nacionals podien comprar llaunes i altres articles a les parades que duien a la primera rereguarda del front alguns comerciants, sobretot marroquins.<\/p>\n Escalfar-se:<\/strong><\/em> Dormir:<\/strong><\/em> Escriure:<\/strong><\/em> Obtenir paper de carta, segells i conservar un llapis o una ploma era b\u00e0sic per mantenir viu aquest vincle amb el m\u00f3n exterior. Els que no sabien llegir ni escriure buscaven companys que els ajudessin, de vegades a canvi de tabac o menjar. Comunicar-se amb la rereguarda, amb la fam\u00edlia i la promesa era l\u2019\u00fanica manera de conservar un lligam amb el m\u00f3n real, aquell que encara existia m\u00e9s enll\u00e0 de la trinxera.<\/em><\/p>\n Text i imatges extretes de: <\/strong><\/em>https:\/\/batalladelebre.wordpress.com\/centre-dinterpretacio-soldats-a-les-trinxeres\/ <\/a><\/p>\n <\/a>https:\/\/www.festacatalunya.cat\/articles-mostra-17154-cat-centre_dinterpretaci_soldats_a_les_trinxeres_a_vilalba_dels_arcs.htm<\/a><\/p>[\/et_pb_text][\/et_pb_column][\/et_pb_row][\/et_pb_section]","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Centre d’Interpretaci\u00f3 \u00abSoldats a les Trinxeres\u00bb mostra les situacions i les emocions viscudes pels soldats al camp de batalla en la seua vida di\u00e0ria. \u00c9s per aquest motiu que […]<\/p>","protected":false},"author":4,"featured_media":4342,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"on","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"1080","footnotes":""},"categories":[30,23,22],"tags":[],"class_list":["post-4341","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llocs-dinteres","category-patrimoni","category-turisme"],"yoast_head":"\n
La Primera Guerra Mundial va ser la primera experi\u00e8ncia del que avui coneixem com a \u201cguerra moderna\u201d. La introducci\u00f3 de les armes autom\u00e0tiques i la massificaci\u00f3 de l\u2019\u00fas de l\u2019artilleria, aix\u00ed com les intervencions d\u2019una incipient aviaci\u00f3 militar, van obligar els ex\u00e8rcits a modificar les formes tradicionals de fer la guerra.<\/em><\/p>\n
L\u2019ofensiva republicana a l\u2019Ebre no va durar gaires dies, aviat aquest b\u00e0ndol es va veure obligat a adoptar posicions defensives. Els responsables de bastir aquestes l\u00ednies no van ser altres que els mateixos soldats.<\/em><\/p>\n
Tamb\u00e9 calia tallar troncs i transportar-los, de nit, fins a la trinxera, per cobrir els refugis i els nius de metralladores. O b\u00e9 enclavar pals i estendre l\u00ednies de filferrades davant les excavacions.<\/em><\/p>\n
Els republicans eren experts a defensar posicions. L\u2019orografia de l\u2019Ebre, a m\u00e9s, els va facilitar la construcci\u00f3 d\u2019una immensa xarxa de trinxeres en profunditat, i aix\u00f2 els va permetre resistir durant mesos.<\/p>\n
Era una activitat cont\u00ednua. Durant el dia existien serveis de sentinella i, a la nit, uns soldats anomenats escoltes es col\u00b7locaven en una posici\u00f3 molt avan\u00e7ada. Quan es feia fosc, anaven fins a les filferrades i es quedaven all\u00e0, per passar-hi tota l anit, amb cura que l\u2019enemic no els descobr\u00eds, perqu\u00e8 s\u2019hi jugaven la vida. El seu deure era vigilar tota la nit, sense fumar ni fer soroll, fes fred o plogu\u00e9s. La consigna era que si veien avan\u00e7ar una patrulla enemiga, havien de llan\u00e7ar una bomba de m\u00e0 i replegar-se a la trinxera, fet que no sempre resultava f\u00e0cil i constitu\u00efa, sens dubte, una activitat perillosa.<\/em><\/p>\n
Durant la major part de la Batalla de l\u2019Ebre, la iniciativa ofensiva va restar en mans de les tropes franquistes. Fent cas de la m\u00e0xima que va sorgir durant la Primera Guerra Mundial \u2013 \u201cl\u2019artilleria destrueix i la infanteria conquesta\u201d \u2013 , el sistema ofensiu nacional es fonamentava a fer un \u00fas abusiu de la seva superioritat, tant en quantitat de canons com d\u2019aparells de bombardeig.<\/em><\/p>\n
A les trinxeres es donaven un seguit d\u2019activitats de la vida di\u00e0ria que tenien la seva idiosincr\u00e0sia particular. Aquestes s\u00f3n:<\/p>\n
En un pa\u00eds b\u00e0sicament pobre, les espardenyes eren el cal\u00e7at tradicional de la gent treballadora, del camp i de la ciutat. Per fabricar-les nom\u00e9s calia espart, tela blanca de cot\u00f3 i cordell per cosir-ho tot. A causa del cost baix, es van convertir en el cal\u00e7at oficial de la Guerra Civil. Era f\u00e0cil de fabricar i permetia fornir els milers d\u2019homes mobilitzats d\u2019ambd\u00f3s ex\u00e8rcits. No era, per\u00f2, un cal\u00e7at c\u00f2mode. Durant les llargues marxes dels soldats, els peus s\u2019omplien de pedres, terra o restes de sotabosc. Amb la humitat s\u2019inflaven com esponges, i aviat s\u2019esfilagarsaven i es foradaven. Malgrat ser prou fresques a l\u2019estiu, a l\u2019hivern nom\u00e9s amb bons mitjons de llana s\u2019evitava de tenir sempre els pues gelats.<\/em><\/p>\n
La manca d\u2019aigua tamb\u00e9 provocava que la higiene personal fos gaireb\u00e9 impossible. A la trinxera, no s\u2019hi podia rentar la roba, i els uniformes acabaven podrint-se i caient a trossos, convertits en parracs que cobrien a mitges els soldats. Al front, les \u00faniques ocasions de rentar-se i rentar la roba eren quan es trobava algun safareig o bassa on encara hi qued\u00e9s aigua. Nom\u00e9s en aquestes comptades ocasions els soldats es podien afaitar o rentar-se les dents, despr\u00e9s d\u2019haver passat per un bany improvisat, no sempre amb sab\u00f3.<\/em><\/p>\n
El joc era vist com un vici i una font de conflictes. Per aix\u00f2 era perseguit i es procurava mantenir els homes ocupats. Malgrat aquesta voluntat dels comandaments, al front sempre existien estones mortes. Per passar aquelles llargues hores, jugar era una bona soluci\u00f3. Daus cartes protagonitzaven les partides improvisades en qualsevol rac\u00f3. Alguns jugaven per distreure\u2019s, per\u00f2 la majoria de soldats apostava tabac o altres coses, b\u00e9ns que hom consider\u00e9s valuosos en una trinxera.<\/em><\/p>\n
La tristor, l\u2019avorriment, la solitud, els nervis o la por, tot es passava fumant. Tots els soldats ho feien i que ho arribava fumador al front, all\u00ed s\u2019hi tornava. El tabac era el c\u00f2mplice de l\u2019amistat i l\u2019ant\u00eddot per a l\u2019avorriment i la por. Es fumava picadura, tabac negre sense embolicar. El tabac i l\u2019encenedor eren dos tresors a la trinxera; per aix\u00f2 quan moria un company, de seguida li prenien la petaca.<\/em><\/p>\n
Aquesta pr\u00e0ctica generava un intercanvi entre els ex\u00e8rcits enfrontats: als nacionals els sobrava tabac i els mancava paper, al contrari que als republicans.<\/em><\/p>\n
L\u2019aigua mancava a mesura que el front s\u2019allunyava del riu. Llavors els combatents es bevien tota la que provaven embassada per regar o abeurar les b\u00e8sties.<\/em><\/p>\n
Les mancances derivades d\u2019un prove\u00efment insuficient van obligar els soldats a mercadejar i intercanviar els b\u00e9ns m\u00e9s diversos, tant dins de les pr\u00f2pies l\u00ednies com en les de l\u2019enemic. Els comandaments s\u2019hi oposaven i tallaven la pr\u00e0ctica quan la descobrien, per\u00f2 els soldats feien tot el possible per cercar la manera d\u2019intercanviar coses entre una trinxera i l\u2019altra.<\/em><\/p>\n
La supremacia de mitjans dels nacionals tamb\u00e9 es va notar en l\u2019alimentaci\u00f3 de la tropa. El domini de bona part de les zones agr\u00edcoles i ramaderes del pa\u00eds, els va permetre disposar de m\u00e9s recursos. A la zona republicana els queviures sempre van ser escassos i a l\u2019Ebre la situaci\u00f3 es va agreujar pel fet de combatre amb un riu a l\u2019esquena.Aix\u00ed, a la dieta del soldat republic\u00e0, el principal aliment era el pa: xuscos de molla dura que no sempre bastaven per a tots els homes\u2026. i el ranxo.<\/em><\/p>\n
Aquesta situaci\u00f3 ve fer que els soldats republicans recuperessin la tradici\u00f3 dels ex\u00e8rcits de viure sobre el terreny. En poques setmanes, aquells milers d\u2019homes s\u2019havien menjat tot all\u00f2 comestible que hi havia als camps. Ja no hi quedava res. Havien devorat fins l\u2019\u00faltima fruita verda i petita que penjava dels arbres.<\/em><\/p>\n
El clima d\u2019aquesta zona de l\u2019Ebre es caracteritza, als estius, per dies molt calorosos i nits for\u00e7a fredes i humides , que s\u2019agreugen a mesura que arriba la tardor. Al front no es podia fer foc, ja que comportava revelar la posici\u00f3 de les tropes i c\u00f3rrer el perill de rebre un tret. Per aix\u00f2, dins dels refugis i al fons de les trinxeres, es procurava organitzar alguna mena e braser primitiu que proporcion\u00e9s una mica de calor. Els sentinelles s\u2019escalfaven amb una llauna plena de brases que es col\u00b7locaven als peus i amb una manta tapant-los les cames.<\/em><\/p>\n
A banda d\u2019alimentar-se, el soldat tamb\u00e9 havia de descansar per estar alerta i poder combatre. A la guerra, per\u00f2, es passava molta son. Cada nit, almenys la tercera part dels soldats que estaven a primera l\u00ednia, havien d\u2019estar desperts per si l\u2019enemic atacava per sorpr\u00e8s. \u00c9s a dir, que passaven gran part de les nits en blanc i duran el dia no tenien ocasi\u00f3 de recuperar el son perdut. A m\u00e9s, el front no atorgava gaires comoditats. A la trinxera poques vegades podien comptar amb algun matal\u00e0s o cosa semblant. El normal era dormir a terra amb una o dues mantes, sobre una capa de palla o matolls, o directament sobre els conreus llaurats. Llits improvisats que, en algunes ocasions, s\u2019ubicaven a l\u2019interior de barraques fetes amb pedres i branques, segons la per\u00edcia dels seus constructors, o en coves excavades als marges de terra, per cercar la protecci\u00f3 dels filons de pedra natural.<\/em><\/p>\n
Escriure vinculava els soldats amb la vida que havien perdut i que esperaven retrobar. El repartiment del correu era, segurament, el moment del dia m\u00e9s esperat. Quan alg\u00fa cridava; \u201ccorreu!\u201d, l\u2019esperan\u00e7a retornava entre el dolor, la mort, la por i la tristor del front. Perqu\u00e8 les cartes mantenien el lligam sentimental amb les persones que els combatents estimaven. Una de les can\u00e7ons m\u00e9s populars dels republicans era: \u201cS\u00ed me quieres escribir, ya sabes mi paradero\u2026\u201d, i variaven la lletra per posar el nom de la seva unitat o senzillament dir: \u201c\u2026 en el frente de Gandesa, primera linea de fuego\u201d. De bon tros, les cartes m\u00e9s preades eren les escrites per alguna dona, ja fos la promesa, la mare o una padrina de guerra, que portaven l\u2019al\u00e8 femen\u00ed a aquell grup d\u2019homes, obligats per la guerra a la solitud.<\/em><\/p>\n